Yes, we did

Ja ho ha vist, Obama serà el proper president dels EEUU i el primer inquilí afroamericà del Despatx Oval. Però perquè això hagi estat una realitat s’ha produït un conjunció astral espectacular, seré esquemàtic: un gran candidat, un excel·lent campanya, uns votants que fins aquesta elecció no ho eren i una crisi financera que ha centrat el debat en l’economia i ha relegat la política exterior a un lloc mediocre entre les principals preocupacions dels americans. M’explico.

Obama era un excel·lent candidat, ben preparat, persuasiu, encantador i amb bona forma física. McCain era només un exel.lent candidat. La campanya dirigida per David Axelrod ha estat magistral: mentre uns es centraven a aconseguir el suport econòmic de les grans empreses, la campanya d’Obama es centrava en petites aportacions d’internautes. Aquest fe tés clau, doncs quan li falta finançament només havia d’enviar a un correu als 3.000.000 milions i automàticament recaptava 3 milions de dollars!

Però qui ha fet guanyar Obama? Doncs aquells electors que no havien votat en eleccions anteriors, els pobres, les classes americanes més desafavorides. Però també aquelles minories, els afroamericans, els asiàtics i, sobretot, els llatins que han deixat de donar suport majoritari a les tesis republicanes.

Si a tots aquests factors hi sumem el desplaçament de l’agenda mediàtica cap a la economia, arraconant a l’ostracisme la política exterior, el resultat és un caldo de cultiu del que n’ha sortit el primer president afroamericà dels Estats Units.