Barack Obama, Change can happen

Voldria que la gent que m'ha abraçat pel carrer només per compartir una esperança parlés per mi. Voldria que les llàgrimes no paressin de córrer. Voldria que els qui m'han parat pel carrer per demanar-me perdó per 8 anys d'infàmia parlessin per mi.

Això és l'hòstia, amb perdó. Els carrers del voltant de Casa Blanca van plens de gom a gom, encara, de gent plorant, cridant i exultant. La gent s'abraça gràcies a una mirada. Thank you, no paren de repetir.

Quan els explico que vinc de tant lluny per viure aquest moment, es pensen que els hi prenc el pèl. Em donen els seus correus electrònics per estar en contacte. Segurament, mai ens escriurem però és igual. Aquesta nit és la més gran que hem viscut mai, jo i ells.

Barack Obama ha arrasat Estats Units . La maquinària projectada per David Alxelrod, el cap de campanya d'Obama, ha funcionat a la perfecció: s'havia de guanyar a Ohio per tenir el primer president negre dels EEUU  i s'ha guanyat... i a Virgínia i a New Mèxico i a Florida... a tot arreu on fa un any els demòcrates més optimistes tenien un bri d'esperança.

L'Esperança és la gasolina que ha pogut fer realitat el retorn del somni americà. L'Esperança del canvi. la il·lusió com a motor de canvi.

Si els re-nascuts van consolidar el poder republicà, avui qui reneix és EEUU. Però no ens enganyem, d'Obama en coneixem el missatge però no el projecte. Això pot provocar i provocarà moltes decepcions quan en moments complicats l'administració Obama (que gran que és poder escriure-ho per primer cop des de Washington, a 600 metres de la Casa Blanca) no compleixi les expectatives generades entre alguns sectors socials. 

El nou president, aquell que ens ha fet plorar fa només unes hores, té un missió complicada, quasi impossible: unir un país ideològicament fractura, encarar amb fermesa la crisi econòmica i al mateix temps satisfer les expectatives dels sectors socials tan diversos que l'han votat. God Bless Obama.

Molt bona nit!