Àvida Dollars i Mònica Naranjo
Enviat per mteixidor en [Sense etiquetar] el 02 de novembre 2008
El primer dia complert a Washington DC ha estat marcat pel verb "caminar". Els peus em bullen, les cames... tinc cames encara? Uf! si, encara hi són...
la sorpresa del dia ha saltat als 3 minuts. Salvador Dalí m'esperava al 16th street amb Q street, amb un gat als braços i els ulls com taronges. L'ensurt ha estat considerable. He trobat l'emprenta de l'Empordanès més il.lustre més aviat del que em pensava. Confiarva en trobar-lo però no a tres minuts de l'Hotel! En una tanca d'obra, d'aquelles que dissimulen una neteja de façana o unes obres en carn viva.
Àvida Dollars és una institució als EEUU. Les seves visites a NY es convertiren en residència permanent a principis dels anys 40. Figueres en particular, a small town in northern of spain segons una americana que he pogut interpelar a prop de la tanca, i l'Empordà en general tenen presència assegurada, per four or five month, a la capital de l'imperi. Una ciutat, per cert, preciosa.
10 minuts més tard a la Casa Blanca, sets periodístics per tot arreu i un amic de Madrid amb la seva nòvia! També sabia que el trobaria però no el primer matí. Que tal por Roses?, m'ha preguntat. Vibrando, li he contestat. Ha rigut. Hem quedat per divendres per anar a veure els Wizards vs Nkics i li he desitjat un futur millor que l'actual... Treballa per la campanya de McCain.
Obama està per tot arreu, però no de la mateixa manera que estem acostumats a Catalunya. No hi ha tanques publicitàries, ni pòsters ni octavetes als bars. Enganxines al cotxe, xapes a la solapes i cartells a les finestres de les cases particulars. Un altre món. Millor pel meu gust. Publicitàriament parlant, és clar.
Demà a caminar una estona més... a veure quin altre il.lustre empordanès trobo! Penso que potser, Mònica Naranjo és qui té més números.
Bon dia Empordà!
