Enviat per amiracle en La Paz el
28 de desembre 2008
Última parada en el meu viatge contactant amb espanyols pel món: La Paz. En aquest cas he considerat que l'últim dels protagonistes d'aquest bloc havia de ser un representant dels que estan en el estranger per servei públic: els diplomàtics. En l'ambaixada em reben amb els braços oberts sobretot qui m'explicarà com funciona una ambaixada per dins i com és la vida d'un diplomàtic: el Sergi Farré.
Enviat per amiracle en Santiago de Xile, Girona el
18 de desembre 2008
Contacto amb el Carles Acero a Santiago. És de Girona i fa un any que viu a la capital xilena. Aquesta és una més de les seves parades al voltant del món. Ara treballa per a les Nacions Unides però abans el desig d'ajudar als altres el va portar a països com Guinea Equatorial i Hondures.
Enviat per amiracle en Santiago de Xile, barcelona el
05 de desembre 2008
Si es volen menjar tapes com a casa però es viu a Santiago de Xile hi ha una indret on fer-ho, el De la Ostia. Aquest local s’ha convertit en una espècie de consulat per als d’allà que viuen aquí. El seu propietari, l’Edgar de Litran va arribar fa més de 10 anys a la ciutat. Es va quedar per amor. El mateix amor amb què va crear aquest bar de tapes i amb què rep a tots els que se citen aquí.
Enviat per amiracle en Santiago de Xile, Girona el
28 de novembre 2008
L'Anna Llenas va estudiar Ciències Ambientals a l’Autònoma de Bellaterra i, quan va acabar, va tornar a Girona des d’on havia sortit per estudiar la carrera. Va començar a treballar en el centre d’educació ambiental del Llac de Banyoles i, poc a poc, anava fent. En un viatge al marroc va conèixer al seu actual marit d’origen xilè. Ara viu a Santiago de Xile però no es pot dir que l’Anna hagi emigrat per amor.
Enviat per amiracle en Santiago de Xile, Andalusia el
20 de novembre 2008
Nou canvi de país. Ara, Xile. A Santiago començo per visitar el Centre Cultural d'Espanya. Aquests centres que depenen de la Ambaixada espanyola i de la Agència Espanyola de Cooperació Internacional formen part d'una xarxa d'oficines culturals situades en algunes de les capitals del continent i tenen com objectiu afavorir la cooperació cultual a Iberoamèrica.
Enviat per amiracle en Torrejon de Ardoz, Madrid, Bariloche el
15 de novembre 2008
De El Calafate a Bariloche, la suïssa argentina. Després de 30 hores d'autobús arribo desfeta a les onze de la nit a un hostel del centre de la ciutat. Tinc dos objectius: una dutxa i ficar-me al llit. Però... mala sort. No hi ha lloc. A recepció em busquen un lloc on dormir i un taxi em porta fins al Patanuk. M'ha tocat la loteria. Aquest és l'indret on qualsevol viatger vol arribar i el porten una parella d'espanyols: la Sílvia i l'Iñaki.
Enviat per amiracle en El Calafate el
10 de novembre 2008
L'Argentina és una de les destinacions preferides per als espanyols i els trobes per tot arreu. Es barregen amb altres europeus i amb els nord-americans però hi ha un indret on són la majoria: en El Calafate, la capital del Parc Nacional dels Glaciars. Es percep en els carrers de la ciutat, en els comerços i en els restaurants. El Perito Moreno és, sens dubte, el principal atractiu d'aquesta
Enviat per amiracle en El Chalten el
05 de novembre 2008
Aquesta imatge s'hauria pogut prendre en qualsevol indret de Catalunya. Es tracta, amb tot, d'un restaurant argentí situat a El Chaltén, en el Parc Nacional de les Claceres. El va muntar fa més de vint anys un català.
Enviat per amiracle en Madrid, El Calafate, Alcobendas el
02 de novembre 2008
D'Ushuaia a El Calafate amb l'objectiu de veure el magnífic Perito Moreno. El trajecte en bus es fa llarg i pesat. Després d'un dia i mig a la carretera arribem, finalment, a la capital del Parc Nacional de les Glaceres. És un poble turístic molt agradable i, tot i el fred, ve de gust passejar. En ple centre, trobem un mercat d'artesania i allà, al Borja un madrileny de 29 anys que fa uns quants que viu a l'Argentina.
Enviat per amiracle en Ushuaia el
29 d'octubre 2008
El passaport del Principat del País de l'Illa Rodonoa acredita "ser ciutadà del principat i a que a partir d'ara es compromet a viure sense drets ni obligacions; només disposat a viure en llibertat fent el que li vingui de gust a cada moment. Sense màquines salvatges ni globalització que el condicionin, estimant els espais naturals i els valors humans". El segella a la Unitat Postal de la Fi del Món el primer ministre d'aquest curiós país situat en el Parc Nacional Terra del Foc, Carlos Delorenzo, nét de catalans i bascos.
